LA SAGRERA

Als voltants de l'any 1000, amb l'inici de l'època feudal, s'inicià a Catalunya el moviment de la Pau i Treva de Déu. Aquest moviment polític i religiós intentava eradicar un període d'inseguretat i violència. Amb ell va sorgir un element de caire urbanístic i religiós que va ser motiu de l'origen de nombroses poblacions de Catalunya.

La Sagrera era un espai de trenta passes al voltant de l'església parroquial, dins el qual no es podia dur a terme cap acte de violència. Aquest espai de protecció va afavorir la construcció de cases, horts, cellers i coberts per a bestiar al voltant de l'església parroquial.

A Celrà, la Sagrera data d'inicis del segle XI. Actualment podem resseguir els límits de la Sagrera si ens passegem pels carrers de la Ronda de Baix, la baixada de la Doma i Maria Cristina.

ESGLÉSIA DE SANT FELIU

L'any 994 l'església dedicada a Sant Feliu de Celrà ja era parròquia. D'aquesta església, només en tenim constància documental però ens l'hauríem d'imaginar d'estl preromànic.

Durant el segle XII es va construir un nou edifci d'estl plenament romànic del qual només resta la base de l'actual campanar amb una fnestra de doble esqueixada. Malgrat que l'edifci parroquial està dedicat a Sant Feliu, els patrons del poble són els sants Sixt i Hou. Bona part de l'edifci pertany a la nova construcció del segle XVIII.

EL BARRI

Al voltant de l'església es despleguen un seguit de carrers estrets i sinuosos que ens recorden l'origen medieval de la vila. Si seguim els carrers Ronda de baix, Maria Cristna, Baixada de la Doma i Plaça de Catalunya, haurem recorregut el perímetre de la Sagrera de Celrà, que fou l'origen urbanístc del poble. Un seguit de carrers com la mateixa Ronda de Baix, Carrer de la Muralla i Carrer de la Ronda, ens evidencien l'existència d'un antc recinte emmurallat.

LA MURALLA

La protecció que oferia la Sagrera va afavorir l'interès de pagesos benestants, clergues i menestrals. Aquest fet suposà l'eixamplament del perímetre original de la Sagrera i la construcció d'elements defensius com ara una muralla.

A partir de finals del segle XIV es començaren a construir i posseir cases dins el recinte emmurallat per part de famílies benestants, com ara els Veray, els Barrera, els Taverner i els Prat del Puig. D'aquest fet, en són testimoni masos que encara es conserven dins el nucli històric i cases amb portes dovellades i finestres esculpides.

D'aquest antic recinte, en són testimonis el carrer de la Ronda i el carrer de la Muralla. Cal Moler del Portal és una casa amb una magnífica porta dovellada i amb una finestra esculpida remarcable. El nom d'aquesta casa ens indica que en aquest punt hi havia una de les entrades a la vila emmurallada.

CAN CORS

Can Cors de Celrà és una de les cases més destacables del poble. Situada a ponent del torrent d'Orriols, en època medieval la casa depenia de l'Hospital Nou de Girona i de la senyoria del castell de Barbavella.

Aquest mas ha sofert reformes durant les diferents èpoques de la història. es poden observar finestres renaixentistes en la seva façana de llevant, amb relleus esculpits i arcs conopials. Malgrat tot, cal destacar la gran reforma arquitectònica produïda entre finals del segle XIX i inicis del XX, signada per l'arquitecte Isidre Bosch.

Cal destacar-ne l'oratori, la façana principal, la casa de masovers, el portal forjat i l'enjardinament decorat amb arbres ornamentals de diferents espècies i escultures

L'ATENEU

Aquest edifici va ser construït el 1913 pels propietaris de la Fàbrica de Celrà en benefici dels seus treballadors.

L'Ateneu va propiciar la formació de l'orfeó popular Unió Celranenca. El 1992 l'Ajuntament de Celrà va adquirir l'edifici, d'estil modernista, per convertir-lo en un teatre.