Entre la fi del món carolingi i l'inici de l'època feudal, dins del que és l'actual municipi de Celrà, es van construir tres castells a redós dels contraforts septentrionals de les Gavarres: el castell de Palagret, el castell de Celrà i el castell de Barbavella. Aprofitant una situació privilegiada, aquests tres castells controlaven i defensaven l'accés a la ciutat de Girona, al mateix temps que feien la funció de control i gestió d'un territori ric en recursos naturals i habitat per una població dispersa.
Fitxa
Tipus d'itinerari: A peu i en bicicleta
Distància total: 8 km
Desnivell màxim: 86 m
Temps: 150 min
Dificultat: Baixa
Senyalització: Pals de seguiment
El recorregut s'inicia a la plaça del Mercat de Celrà, on podem aparcar el cotxe fàcilment. Girarem a mà esquerra en direcció a Juià. Agafarem el primer trencant a mà dreta que enfila una pujada (c/ Isidre Rossell i Gimbernat).
Un cop a dalt de tot de la pujada, girarem a mà esquerra i seguirem caminant per una carretera asfaltada (c/ Aulet) i deixarem darrere nostre l'escola L'Aulet. Al cap de pocs metres, a mà dreta, s'inicia un camí de terra que transcorre a través d'un bosc d'alzines. Un cop finalitzat el camí trobarem un altra carretera asfaltada (travessera del Padró) que porta a la urbanització de Palagret.
Trencarem a mà esquerra seguint la baixada i seguirem tot recte fins a trobar el tercer trencall a mà dreta. Prendrem el carrer Aumet fins a trobar la riera de Palagret. Haurem de travessar la riera i agafar un petit camí de terra que passa pel davant del forn de calç de can Gich i per can Dofí fins a trobar una petita carretera asfaltada. Seguirem a mà dreta per aquesta carretera fins que s'acaba en una cruïlla de dos camins. El camí de terra de la dreta és el bo. Seguirem aquest camí i no el deixarem fins a trobar el segon trencant a mà dreta.
Baixarem per poder travessar altre cop la riera de Palagret i seguirem caminant per un camí franquejat per uns camps de feixes esgraonades i un bosc d'alzines.
Continuarem una llarga estona fins a trobar una bifurcació. Prendrem la pujada que ens queda a mà dreta. Al capdamunt d'aquesta pujada hi ha el castell de Palagret.
Per arribar al castell de Celrà haurem de refer part del camí realitzat fins arribar al punt on hem travessat per primer cop la riera de Palagret. Abans d'entrar altra vegada a la urbanització de Palagret girarem a mà esquerra i seguirem una pista de terra. Passarem pel davant de can Met Taverner. Una vegada fet un camí que voreja una plantació de pins agafarem un petit corriol a mà dreta que s'endinsa pel bosc i que finalment arriba a la font de les Escales. Continuarem el camí fent pujada fins arribar a una carretera asfaltada. A dalt de tot, el castell de Celrà ens queda a mà dreta.
Per continuar la ruta cap al castell de Barbavella seguirem la carretera asfaltada en direcció cap a ponent. Durant una bona estona seguirem tot recte fins arribar a un trencall on hi ha un cartell que ens indica can Verai. Enfilarem la pujada que ens queda a mà esquerra. A dalt de tot de la pujada trencarem a mà esquerra una altra vegada. Un cop que haguem passat pel davant de can Cla de Mas, el castell de Barbavella ens quedarà al davant nostre a dalt d'un petit turó poblat d'alzines.
CASTELL DE CELRÀ
Situat sobre la riera de Mavalls, des del castell de Celrà es té un clar control visual de l'actual nucli de Celrà. El seu origen l'hem de situar als voltants del segle X i la propietat era de la seu de Girona.
És l'únic castell que encara avui és habitat i es conserva en bon estat. Les diferents reformes que s'hi han anat succeint al llarg del temps han emmascarat la forma original. És una fortificació de planta quadrada amb un pati central on es situa la torre circular. Al voltant del pati s'hi distribueixen les diferents estances del castell. Al llarg del temps el castell va ser conegut pels noms de les diferents famílies de castlans que administraven els drets del castell com ara els Aguiló, els Vinyoles, els Escala o els Foixà. Finalment aquest castell va ser conegut com a can Serra del Castell.
CASTELL DE BARBAVELLA
El castell de Barbavella, també conegut popularment com el castell dels Carlins o castell dels Moros, es troba situat a ponent del poble de Celrà. Era propietat de l'Hospital nou de Girona.
Edificat dalt d'un turó entre el torrent del Llop i el torrent Vermell, tenia un control directe del pas del congost del riu Ter que comunicava la plana empordanesa amb el pla de Girona. És el castell que es conserva en més mal estat. Tot i així encara es poden endevinar dues estances del castell delimitades per potents murs de més d'un metre de gruix. Al costat nord i oest encara es conserva el fossar que defensava aquest petit castell.
CASTELL DE PALAGRET
Està construït al vessant est de la muntanya de les Planes, en el punt on el torrent del Bou Vell s'uneix amb la riera de Palagret. Des del castell es controlen dos camins que s'endinsen cap a l'interior de les Gavarres. Un permet arribar al santuari dels Àngels, l'altre a la muntanya de Sant Miquel.
Mirant cap al nord es domina tota la vall i plana regada per la riera de Palagret, afluent del riu Ter. Pel costat sud el castell està envoltat i protegit per la massa forestal i muntanyosa de les Gavarres.
El castell és un edifici de planta quadrangular, lleugerament trapezoïdal. Les estructures més ben conservades es troben al costat nord on hi ha parets de més de 8 metres d'alçada. Si ens hi fixem bé podem veure com els murs perimetrals estan defensats per espitlleres que permetien controlar i defensar l'accés al castell.
La porta principal es troba situada al costat de ponent. Als costats nord, est i oest es conserva el fossar tallat a la roca. Al sud, el desnivell abrupte del terreny feia innecessària aquesta defensa.
El setembre de 2002 es van iniciar un seguit de campanyes d'excavacions al castell de Palagret. Les excavacions han permès detectar tres fases constructives que encara no s'han pogut situar cronològicament. També han permès delimitar les diferents estances de l'interior del castell. Aquestes s'organitzaven al voltant d'una sala o pati central. L'habitació situada al costat nord del castell era l'habitació principal.
Els documents més antics que recullen el topònim de Palagret daten dels anys 922 i 940 i ho fan amb la forma Palacroto. Aquests documents ens permeten suposar que la construcció del castell de Palagret s'efectuà entre els segles IX i X. Tot i que el 1088 el castell pertanyia a la Canònica de la catedral de Girona, el feu estava administrat per cavallers com les famílies Peratallada i Sitjar, que li retien homenatge i li satisfeien els drets senyorials.
Les excavacions realitzades fins avui dia han permès datar el moment d'abandó del castell a finals segle XV. A la baixa edat mitjana les terres on hi havia les restes del castell enrunat passaren a mans de la família Barrera de Celrà, amb un mas molt proper al castell. És per això que popularment s'ha conegut amb el nom de castell de Mabarrera.