L'ermita

El conjunt arquitectònic està format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la construcció al s. XV.

L’emplaçament va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derruïda.

L’altre element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.

Dues torres de telegrafia òptica

La telegrafia òptica era un sistema de senyals amb banderoles, panells mòbils, o similar; per enviar missatges codificats de torre en torre. Es podria comparar a un codi morse visual. Evidentment no funcionava ni de nit, ni amb mala climatologia.

Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.

El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.