Rafart és un petit nucli de masos disseminats en estat ruïnós. Va ser una zona molt activa fins a mitjans del s.XX, tot i que al trobar-se tant allunyada del poble, els habitatges es van anar abandonant. Les restes ens mostren un passat millor, amb cases d'estructura molt gran i complexe, especialment Can Rafart i la rajoleria de Punxaserres. Queda com a mas emblemàtic l'únic que està restaurat, el de Can Dineret, situat prop de puig Estela.
Fitxa
Tipus d'itinerari: A peu
Distància total: 11 km
Desnivell màxim: 297 m
Temps: 210 min
Dificultat: Baixa
Senyalització: Pals de seguiment
Des de la plaça del Mercat pugeu pel carrer Isidre Rossell i Gimbernat. Sense girar a l'avinguda de Palagret, preneu el petit camí que segueix recte, el qual us porta al castell de Celrà. A la bifurcació, gireu a l’esquerra. En el següent trencant, el de la font de les Escales, no us desvieu i continueu recte.
En arribar a un encreuament, tombeu a la dreta per seguir per un camí de terra. La riera que teniu a l’esquerra és la de Mavalls. A continuació, trobem el punt informatiu de la Mina del Nen Jesús
Continueu sense desviar-nos en el següent trencall fins que creueu la riera per primera vegada. Seguidament, es realitza un tros del recorregut per dins de la riera.
Al cap d’una estona d’haver retornat al camí, arribeu a la font d’en Bosser. Travesseu la riera dues vegades més. Més endavant, no us perdeu d’observar, a l’esquerra i a tocar del llit de la riera, uns pollancres de dimensions considerables.
En el següent encreuament, continueu per l’esquerra. Una vegada travessat un petit torrent que baixa per la dreta, observeu, enfilat dalt d’un marge a la vostra dreta, el castanyer d’en Freixes. En arribar a un petit planer trobem un trencall en el qual heu de seguir pel camí més bo que fa pujada (si trenquéssiu a la dreta, seguiríeu l’itinerari de les mines del Nen Jesús).
Seguiu la pujada fins a trobar un camí que s’enfila a l’esquerra, aquest no l’agafeu, seguim recte fins a trobar un encreuament semblant. Trenqueu a l’esquerra i seguiu la ziga-zaga fins a trobar una pista forestal.
Seguiu cap a la dreta en el sentit de pujada sense desviar-nos del camí més fressat fins a trencar a la dreta quan trobeu una pista forestal. Seguiu pujant fins a veure a la nostra dreta un dipòsit d’aigua.
Des del dipòsit veureu dos camins que es desvien de la pista, no els agafeu. Seguiu per la pista i passeu encara dos trencants més. El tercer trencant a l’esquerra és el que heu d’agafar, ja no és pista forestal i s’endinsa bosc endins.Si l’aneu seguint sense desviar-nos del camí més fressat arribareu a trobar el mas de Rafart.
Continueu pel mateix camí per trobar la font d’en Bosc i més endavant el Celler d’en Bosc. Un cop passat i ben a prop del Celler, seguiu un caminet que s’enfila cap amunt. Aneu pujant sense desviar-vos fins a trobar un camí més fressat, l’agafeu cap a l’esquerra i arribareu a Can Punxaserres.
Si continueu sense desviar-vos trobareu Can Geroni. Des d’aquest punt seguiu un corriol a la dreta fins a arribar a la pista forestal. Seguiu-la cap a la dreta fins a trobar Cal Dineret, l'única masia restaurada de l’itinerari, que ens queda a la nostra esquerra. Hi trobeu un espai amb bancs on podem aturar-nos per recobrar forces.
Passada ja la finca sortiu de la pista per agafar un camí a mà esquerra. Arribats a una barraca d’obra veureu que hi ha un camí que baixa a mà dreta. El camí baixa molt recte i fa algunes ziga-zagues i us durà a un camí més fressat que porta fins a un trencant a la dreta que és ja el de tornada.
Seguiu sempre el camí de baixada fins a trobar un encreuament per on hem passat anteriorment. Seguiu cap a la dreta fins a la font d’en Bosser. Continueu sobre els vostres passos fins arribar a la plaça del Mercat, punt final de l’itinerari.
HISTÒRIA DEL PARATGE DE RAFART
El paratge de Rafart, situat a cavall del termes municipals de Celrà i l’antiga parròquia de Sant Daniel, avui Girona, agafa el seu nom de l’antic mas Rafart, ubicat en plena muntanya celranenca, les restes del qual, molt enrunades, encara es poden observar en aquell indret.
La primera referència escrita d’aquest mas ens porta a l’any 1323 en què Guillem Rafart va comprar al pellisser gironí un bosc situat a Riart. Rep el nom de Riart tot el fondal que va des de sota el mas Rafart fins la riera de Palagret.
En la baixa edat mitjana, el mas Rafart depenia del domini directe de la Canònica de Sant Feliu de Girona. Amb l’establiment fet per Andreu Rafart del mas Riart, que estava sota el domini de l’Almoina de la Seu i la pabordia del mes de juny de Sant Feliu, de tres-centes vessanes de bosc i conreu, el mas Rafart s’engrandí notablement.
La família Rafart hi va viure fins al segle XVIII, en què es traslladaren a una altra casa de Sant Daniel. Fins l’any 1957 el mas Rafart va pertànyer a la nissaga que portava el seu nom, encara que en el decurs dels segles nombroses segregacions el van anar esmicolant fins quedar en les vint-i-sis vessanes, que foren objecte de la venda esmentada.
Les altres cases situades a Rafart, cal Dineret, can Punxa, can Jordi, etc., tant en la part de Celrà com de Girona, s’hi van edificar ja en l’edat moderna, en terrenys que havien pertangut inicialment a l’heretat dels Rafart. L’abandonament de les masies es va donar en gran mesura als estralls de la fil·loxera.
Segons la memòria popular dels veïns de Celrà, entre el 3 i el 4 de gener de 1960, dins el paratge de Rafart s’hi va amagar el cèlebre guerriller Quico Sabater, que fugia del Mas Clarà perseguit per la Guàrdia Civil.