Darrera actualització 19/04/2018 a les 11.24 h

UNA MICA D'HISTÒRIA

El 1903 es va incorporar a la fàbrica Brillas i Pagans un nou soci, Albert Fontana Almeda, fill d’un negociant de productes químics, fet que va provocar un canvi en el nom de la societat: Brillas, Pagans i Cia.

A partir de la I Guerra Mundial amb l’increment de les comandes d’extractes per part dels països bel·ligerants, es va decidir l’ampliació de les instal·lacions. El 1915 es va encarregar el projecte de la nova fàbrica a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé, el qual va presentar un projecte molt influenciat pel modernisme industrial de finals del segle XIX i principis del XX.

Després de diversos canvis en l’estructura legal, el 1921 la societat va prendre com a nom definitiu Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A., arran de la fusió dels dos negocis que gestionava: el d’extractes tànics i el de productes químics. Des d’aquesta data fins als anys cinquanta l’empresa va tenir una època de prosperitat i va arribar a tenir prop de 300 treballadors.

Cap a la meitat dels anys 50 es va iniciar un període de decadència, a causa de la competència dels productes químics de síntesi, que va culminar amb el tancament definitiu el 1971.

EQUIPAMENT PÚBLIC

A principis dels anys 80 els edificis van ser cedits a l’Ajuntament amb l’objectiu de preservar-los, rehabilitar-los i qualificar-los d’equipament públic. S’enderrocaren algunes edificacions que no tenien cap interès arquitectònic i a mitjans dels noranta es va fer una forta aposta per recuperar el que quedava del conjunt fabril.

Tot el recinte de la fàbrica estava tancat per un mur d’obra vista amb diverses entrades. Al pati s’emmagatzemaven les matèries primeres: els socs per a llenya per als forns i per a l’obtenció d’extracte. I el conjunt fabril s’estructurà en diferents naus que formaven tot un conjunt, on cada nau tenia una finalitat: sala de màquines, forns i calderes, dipòsits, etc.

Cal fer esment del xalet, situat al sud-oest del recinte i que durant molt de temps fou la residència dels directius de la fàbrica.

El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX i principis del XX.

L’element principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos, els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt.

EL PROCÉS DE FABRICACIÓ

El nucli central del conjunt depenia en tot moment de la sala de màquines, i aquesta dels forns i calderes per admetre el vapor que feia funcionar la màquina que accionava tots els elements motrius de la fàbrica: molins, generador i trituradores.

Els edificis estaven interrelacionats mecànicament mitjançant un sistema de corretges, politges, engranatges i embarrats. I a partir d’una xarxa de canonades es conduïa l’extracte d’unes dependències a unes altres. Per això els edificis havien de ser propers els uns dels altres.

El procés de fabricació s’iniciava amb el transport amb vagonetes dels socs estibats en el pati fins a les trituradores, que eren al costat de l’edifici central. La fusta triturada s’elevava amb una cinta de catúfols des de la planta baixa fins al terrat.

A la tercera planta, hi havia uns molins refinadors de la fusta que deixaven la matèria apta per carregar-la als dipòsits des del segon pis. Els dipòsits tenien una alçada de dues plantes.

Quan estaven carregats s’hi injectava vapor d’aigua per unes canonades que provenien de les calderes. Quan el vapor d’aigua havia fet el seu recorregut a través del dipòsit, el vapor que sortia contenia els tanins de la fusta.

Per obtenir el producte en forma líquida, el vapor es refrigerava a través d’uns evaporadors on augmentava la concentració de l’extracte.

L'«ESTRACTO»

Llavors el producte en estat líquid passava a la sala de bisulfitació, on l’extracte es barrejava amb aquest producte per conservar-lo i descolorir-lo. Un cop era bisulfatat, el producte s’envasava en bótes, més tard als anys trenta podia passar a la sala en sec, on es posava en paquets o en saques de forma sòlida.

Seguidament, aquests paquets i bótes eren emmagatzemats en les altres naus fins la seva marxa. El control dels processos químics es realitzava als laboratoris.

El taní és un dels components secundaris de molts teixits vegetals, i s'emprava especialment en l'adoberia per la seva capacitat de convertir la pell animal en cuir. Té la particularitat que es dissol en aigua. Es troba especialment en algunes escorces, fustes, fulles o arrels.

S'aprofiten els tanins d'un nombre limitat d'espècies vegetals, com el castanyer, l’alzina, la mimosa o el quebratxo. Tant la mimosa com el quebratxo s’importaven de l’estranger a través del port de Palamós i es portaven fins a Celrà amb el Tren Petit. La mimosa és d’origen nord-africà i el quebratxo, de la Pampa.

Vídeo: Un moviment continu de gent

Recordant Celrà és un projecte promogut per l'Ajuntament de Celrà el 2017 que té la finalitat de recollir la memòria històrica de la gent del poble. Aquest projecte comporta la realització de diverses entrevistes a la gent gran,i una d'aquestes visites va ser a en Pere Mercader, un dels darrers treballadors de la Fàbrica Pagans.

Arrel de l'entrevista, ens va acompanyar un dia a les actuals instal·lacions de la Fàbrica per treure l'entrellat del procés de fabricació de l'extracte que s'hi produïa mentre la fàbrica va estar activa.