El municipi de Celrà, amb una extensió de 2.014 hectàrees i una altitud mitjana de 71 m, està situat al nord-est de la comarca del Gironès. Limita al nord amb el municipi de Sant Julià de Ramis-Medinyà, a través del riu Ter; al sud i a l’oest, amb la ciutat de Girona, amb els contraforts de la muntanya de Sant Miquel, i a l’est amb els municipis de Bordils i Juià.

Població a 1 de gener de 2023 (darrera dada oficial): 5.486 habitants
Altitud: 71 m
Superfície: 19,5 km2
Longitud: 2,879814º
Latitud: 42,025978º
Comarca: Gironès
Partit judicial: Girona
Demarcació electoral: Girona

Consulteu el plànol de Celrà

Més informació

DETALLS GEOGRÀFICS
Geogràficament, el terme municipal s’estén entre les darreres ramificacions de la serra de les Gavarres al sud –destacant-ne el Congost i el Puig de Sant Miquel– i la plana del riu Ter al nord. Nombroses rieres i torrents que aflueixen directament o indirectament del Ter constitueixen la xarxa hidrogràfica del poble: la riera de Palagret, amb els seus torrents tributaris (el torrent de l’Infern, el de Goda i el de les Alzinetes), la riera de Mavalls, la riera d’Orriols, el torrent Vermell o de l’Aigua Calenta i el torrent de les Palahines.

Més de la meitat del terme municipal és sòl forestal i està inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de les Gavarres. També té unes dues-centes hectàrees de sòl de regadiu gràcies a la sèquia Vinyals.

El nucli urbà se situa entre la plana al·luvial i els primers contraforts de les Gavarres. A partir de l’assentament inicial de l’actual nucli antic, es varen articular altres veïnats com el Pedró, el Mas Serra, Palagret, Mavalls, Can Veray, Carretera Palamós, la Cabanya i, més recentment, la zona del polígon residencial.

DEMOGRAFIA I ACTIVITAT ECONÒMICA
Del total de la població, un 50,45% són dones, i el restant 49,45% són homes. Si ho distribuïm per edats, un 25,70% són menors de vint anys (20% a Catalunya), el 64,56% tenen entre 20 i 64 anys (62,66% a Catalunya), i el 9,74% són majors de 65 anys (17,34% a Catalunya).

L’activitat econòmica celranenca ha estat, fins al segle XX, l’agrícola, amb els cultius tradicionals de la vinya, l’olivera i els cereals fins al segle XVIII i, a partir d’aquesta data, gràcies a la construcció de la séquia d’en Vinyals, amb el conreu extensiu de regadiu. S’ha conservat el tradicional conreu del pollancre en les proximitats del riu, i la important activitat en aquesta zona del conreu d’arbres i arbusts ornamentals per a la jardineria urbana.

A finals del segle XIX, es van explotar unes mines de material de ferro que es van tancar quan els promotors es van convèncer de la seva escassa rendibilitat. L’any 1902 es va fundar la fàbrica de productes químics Pagans, que produïa extracte per adobar el cuir. Això va permetre als seus treballadors compaginar l’activitat industrial –un sou segur– amb l’activitat agrícola, molt més insegura.



La indústria va tancar la producció l’any 1966, però els seus edificis d’estil modernista dissenyats per l’arquitecte gironí Isidre Bosch són, a hores d’ara, patrimoni municipal i industrial de Catalunya.

En la dècada dels anys setanta es va urbanitzar el polígon industrial per facilitar la implantació al municipi de diverses indústries on, al llarg del temps, s’han instal·lat nombroses empreses entre les quals destaquen les dels sectors dedicats a la química, a la metal·lúrgia, a la maquinària i a serveis diversos. Actualment, a la zona industrial, hi treballen més de 1.600 persones en una seixantena d’empreses i indústries.

ACTIVITAT SOCIAL I CULTURAL
Celrà disposa de nombrosos equipaments que busquen el benestar i el gaudi dels celranencs i celranenques de totes les edats, en l’àmbit educatiu, el cultural, el social i l’esportiu. Per altra banda, té un teixit associatiu molt important que genera una gran activitat en aquests àmbits.

Tot plegat fa que hi hagi activitats constants per a tot tipus de públics, gustos i edats, que es porten a terme als espais públics i a equipaments com el Centre Cultural La Fàbrica, el Teatre Ateneu, el Casal de Joves El Moll, Can Cors, la zona esportiva i altres.