Darrera actualització 05/06/2018 a les 14.40 h

Excursió per descobrir el passat miner de Celrà i les Gavarres, que es van construir i explotar a cavall dels segles XIX i XX. Les mines de Celrà formen part de la 
Zona d’Interès Etnològic de les Gavarres, inclosa al registre de Béns Culturals d'Interés Nacional (BCIN).

L’itinerari parteix de l’estació de tren de Celrà, emplaçada al costat de la fàbrica Pagans, complex modernista que actualment acull la seu de l'Ajuntament, el Centre Cívic i altres espais d’ús municipal oberts a la ciutadania. Des d’aquí cal dirigir-se cap a l’església de Sant Feliu passant pel Teatre L'Ateneu, d’un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l’Església.

S’agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, torre romànica, antiga casa forta, des d’on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on s’emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a més d’àrea de pàrquing.

Se segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L’itinerari condueix cap a Mas Valls, una de les petites agrupacions de cases pairals als peus de les Gavarres, molt comunes a Celrà. En aquest punt es poden visitar fonts com la de l’Alemany o la font de les Escales, que se situen molt a prop del camí.

Just passat les cases, caldrà seguir per la bifurcació de la dreta, fent camí paral·lelament a la riera de Mavalls on el següent punt de referència és la font d’en Bossé o Bosser, bonic paratge a tocar de la riera.

Al llarg del camí fins a les mines es gaudeix de l’exuberant vegetació de les Gavarres septentrionals, més humides i frondoses, on es poden veure arbres de gran port com el castanyer d’en Freixes i el Grèvol de la riera de Mavalls, o espècies de falgueres rares de trobar en l’àmbit mediterrani.

Tot seguit s’arriba a les mines del Nen Jesús. L’any 1892 el barceloní Arístides de Artiñano va inscriure dues mines de mineral de ferro amb els noms de “Niño Jesús” i “Victoria Esperanza”, després d’haver realitzat unes prospeccions prometedores. Ja era sabut que en aquesta zona de les Gavarres s’havia extret ferro al s. XVIII, i la creixent economia industrial catalana del s. XIX necessitava aquesta matèria primera per desenvolupar-se, juntament amb el carbó.

La mina està formada per un conjunt de galeries que foraden el vessant nord de la muntanya dels Bacs a diferents nivells, amb 23 galeries obertes localitzades.

Els altres elements que configuraven la infraestructura minera i que encara es poden contemplar, a part de les galeries, són el carregador, els tobogans o rases per conduir les extraccions de les galeries al carregador, els cavallets que eren suports de l’estació tensora per on es baixava de forma aèria el material de la muntanya fins a l’estació de tren, i les trinxeres que eren rases obertes per facilitar el pas dels cables i el transport dels materials.

La mina es va tancar el 1918, després de només 26 anys d’explotació, a causa de la poca rendibilitat dels minerals de ferro i el cost del transport fins a les foneries.

El carregador és el primer element que es trobarà, a mà dreta del camí, seguint unes escales amb barana de fusta. És el més característic i significatiu del conjunt miner i es troba en la confluència entre la riera de Mavalls i el torrent de les Deveses.

Seguint altra vegada el camí s’arribarà a les principals mines que queden a peu de la ruta. Actualment les galeries s’han convertit en un important hàbitat de recés i cria per a ratpenats, uns animals sovint menyspreats pel seu aspecte i mitologia associada, però de gran importància natural per la seva capacitat depredadora d’insectes i com a bioindicadors de la qualitat ambiental i de l’impacte del canvi climàtic en un ecosistema.

S’aconsella no entrar a les galeries, per motius de seguretat i per preservar la tranquil·litat de la fauna que hi habita.

Just després de passar aquestes galeries es torna a creuar la riera de Mavalls i es fa una pujada amb un cert pendent, on caldrà vigilar de no relliscar si el terra és humit. Un cop es troba el camí fressat cal seguir-lo cap a la dreta fins a arribar a la petita, i una mica amagada, font del Borni.

Seguint aquesta mateixa ruta, s’arribarà a la cruïlla de Creu Palomera, on la senyalització marcarà el camí de retorn a Celrà. Aquest camí no té pèrdua i un cop arribat a Celrà i passat la casa de turisme rural de Cal Rei Vinyes, s’arriba al carrer Congost, on trencant a mà dreta s’arribaria a la torre Desvern, o seguint recte pel carrer Jacint Verdaguer i el carrer de les Roques, es torna a la plaça de l’església de Sant Feliu.

D’altra banda, també es pot pujar des de la Creu Palomera al castell de Sant Miquel, on es pot gaudir d’un dels miradors més destacats sobre les Gavarres i l’Empordà.

Consulta la ruta a Wikiloc

Creat per Wikiloc