Get Adobe Flash player

Itinerari 02: Forns de Calç i Rajoleria

 

Núm. d’itinerari

2

Tipus d’itinerari

A peu

Distància total (km)

2,640 km

Desnivell màxim (m)

50 m

Temps

45 min

Dificultat

baixa

Senyalització (tipus)

Estaques amb fletxes blaves

Descripció

La zona per on transcorre l’itinerari és el bosc de can Taverner, que és limítrof entre els municipis de Celrà i de Juià (en el transcurs de l’itinerari encara es poden observar els vestigis d’un antic mur que separava ambdós municipis).

Ubicat en el límit nord-occidental de la unitat natural del massís de les Gavarres, el bosc de can Taverner es caracteritza per una espessa vegetació on domina l’alzina i el pi.

La principal peculiaritat d’aquest bosc, però, és la concentració, en un espai relativament reduït, d’importants restes que mostren l’intens aprofitament que al llarg dels temps l’home ha fet del massís. En aquest espai, hi trobem tota una sèrie d’elements com antics camins, forns de calç, pedreres, rajoleries, fonts... que són veritables testimonis de l’antiga utilització i ocupació d’aquest espai per part de l’home i que mostren el tradicional aprofitament dels recursos naturals de les Gavarres i, més concretament en aquest cas, els lligats al procés constructiu.

Punt d'informacióEl recorregut

Travessant el municipi per la ctra. de Juià, tombem a la dreta en el primer camí un cop travessada la riera Palagret. Deixem el cotxe en un aparcament a uns 250 metres. Trobem el plànol indicatiu i punt d'informació.

Agafem el camí per a començar l’itinerari que queda a l’esquerra de l’aparcament, senyalitzat amb fletxes de color blau.

Forn de calç del Mas GarrigaCoincidint amb el segon pal de senyalització i a mà dreta, trobem el forn de calç del mas Garriga (2ª meitat s. XIX). Hi pugem pel costat esquerre per observar-lo des de dalt.

A partir d’aquí agafem el camí que segueix amunt. Quan el camí sembla que es fa més estret i trobem una pedra grossa al mig del camí, ens desviem cap a l’esquerra i ens endinsem en un bosquet. Al costat esquerre podem observar els diferents clots que conformen el sòl del bosc, fruit de les extraccions d’argila per a la fabricació de les rajoles.

Rajoleria del Mas GarrigaArribem de seguida a la rajoleria i les basses d’on s’extreia el fang. Meitat s.XIX.

Cal seguir les fletxes de darrere la rajoleria per a retrobar el camí.

Ens trobem un trencall. A mà esquerra ens queda el mas Garriga, però no hi baixem. Seguim a la dreta i pugem.

Font MusqueraQuan gairebé som al capdamunt de la pujada trobem un rètol que ens anuncia la font Musquera a mà esquerra. Hi baixem però caldrà que retornem a aquest punt per seguir l’itinerari.

Recuperem el camí i seguim pujant fins a creuar-nos amb una línia d’alta tensió. El camí tomba cap a la dreta, vorejant el bosc al qual ens hem endinsat.

Mas EspollaTrobem un trencall a l’esquerra que en 2 minuts ens porta a un olivet, del mas Espolla. Retornem al camí fins a trobar el mas Espolla. Hi passem per davant fins a trobar un camí asfaltat.

Sense sortir del camí, a sota, a l’esquerra, trobem can Gich (ara can John). A uns 50 metres a mà dreta trobem el trencall per pujar a la pedrera.

Forn de calç de Can GichCreuem la carretera asfaltada i ens introduïm en un camí a l’esquerra, on ens trobarem a mà dreta el forn de calç de can Gich, també dit de can Taverner (mitjan s. XX). Es pot visitar la part superior i la inferior.

Seguint pel camí de la part superior del forn, ara ja asfaltat, trobem a la dreta un altre trencall per pujar a la segona pedrera. Si retornem al camí asfaltat arribarem al mateix punt de sortida, l'aparcament.

Explicació temàtica

El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera on s’esmicolava la pedra, que es carregava als carros i es conduïa fins al forn on es descarregava a l'esplanada superior.

Esquema de funcionament del Forn de calçEls forns de calç es situaven en els marges del bosc pròxims a la pedrera (primera matèria) i a la font energètica (llenya). El pou és una cavitat de forma cilíndrica de 5-6 m d’altura excavat en un marge fet de llècol (pissarra).

El pou consta de dues obertures, una superior d’amplitud considerable i adequada a la part superior del marge per on s’efectuaven còmodament les operacions de càrrega i descàrrega abocant el contingut del carro que provenia de la pedrera més pròxima, i una més petita a la part inferior del marge que era per on s’alimentava el foc.

La banqueta és un banc que volta l’interior del forn a un metre de la base i que servia de punt d’arrencada per fer la volta inicial on s’aguantaven la resta de pedres. En les parets exteriors, s’hi conserven les cavitats en forma de finestreta on es guardaven les eines dels forners. També a les parets, s’hi poden veure els forats que aguantaven les bigues del porxo que donava aixopluc als calciners durant els dies que durava l’operació d’enfornar.

El procés d’enfornar consistia a omplir de feixines l’interior del forn. A continuació es realitzava l’operació més complicada del procés: s’aixecava des de la banqueta la volta amb pedres que servia per aguantar l’estructura. A partir de la volta s’acabava d’omplir de pedres fins a dalt de tot amb cura que les pedres més grosses anessin a sota i a continuació, s’anaven col·locant gradualment les pedres segons la seva mida.

Un parell d’homes vetllaven perquè el forn no s’apagués durant aquest període. Per a fer una cuita de calç es solien gastar de mil a dues mil feixines de bruc, gatoses i arboç.

Quan la pedra ja era cuita es deixava apagar el foc i es tapava el forn durant un parell de dies. Passats els dos dies, concloïa el procés de fabricació de calç i ja es podia carregar als carros per ser distribuïda als respectius destins. Cada carro podia traginar d’una a dues tones de calç.

Al costat de la porta dels forns hi havia una petita fornícula quadrada que portava el compte dels coves carregats: una pedreta per cada cove. En ocasions, quan s’acabava una cuita, es solia fer un àpat a casa l’empresari que explotava el forn.

Esquema de funcionament de la rajoleriaEl procés de fabricació de les rajoles. A la rajoleria, el rajoler tenia les terres apilonades al plaçal al costat del forn, prop de les basses (encara avui es poden observar) d’on treia l’aigua i el fang per poder barrejar les terres blanques i vermelles per poder obtenir un fang amarat.

El fang es retirava de les basses i es treballava amb motlles per obtenir les formes que es necessitaven (cairons, maons, teules, rajoles). Llavors, s’escampava sorra fina a l’era per tal de col·locar-hi les peces per assecar-se. Un cop seques, es col·locaven al forn a través de la portella, posteriorment encenien el foc a la foganya, de dues boques, on es llençava llenya constantment; al damunt quedava la graella que aguantava les peces. Un cop acabada la fornada es deixaven refredar les peces, es desenfornava i s’apilaven a punt per ser transportades.

L'efecte antròpic. Al vessant sud del bosc de can Taverner podem observar el mas Espolla que il·lustra l’efecte antròpic del sistema d’explotació agrària tradicional que, tot i que comporta una incidència forta sobre els ecosistemes, manté certa estabilitat.

El sistema d’explotació tradicional lligat al mas té com a característica principal el fet que aquest constitueix una empresa econòmica diversificada i, per tant amb una estructura complexa que permet d’aconseguir, d’una banda, els productes suficients perquè subsisteixi la família explotadora, i de l’altra, uns excedents que poden entrar a la via comercial. La diversitat estructural de l’explotació es manifesta en el paisatge que comporta fonamentalment la casa, voltada de vinyes i situada en un indret planer. Gradualment i, a mesura que augmenta el pendent, trobem plantacions d’oliveres, brolla dedicada a pastura i una gran massa forestal als vessants abruptes. Aquesta organització nuclear de l’espai provoca una degradació mínima i controlada, ja que l’ecosistema madur, el bosc, actua com a retícula protectora en englobar els ecosistemes joves, els conreus.


Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).