Get Adobe Flash player

Situació del municipi

Mostra un mapa més gran

El municipi de Celrà, amb una extensió de 2.014 hectàrees i una altitud mitjana de 71 m, està situada al nord-est de la comarca del Gironès. Limita al nord amb el municipi de Sant Julià de Ramis-Medinyà, a través del riu Ter; al sud i a l’oest, amb la ciutat de Girona, amb els contraforts de la muntanya de Sant Miquel, i a l’est amb els municipis de Bordils i Juià.

Celrà es troba a 9 km de Girona per la principal via de comunicació: la carretera C-66, que comunica la Garrotxa i Girona amb el Baix Empordà i la Costa Brava. Des de temps immemorials, el terme de Celrà ha estat solcat de vies de comunicació, en direcció est-oest, des de l’antic camí ral (actual carrer de la Cabanya) fins a l’actual carretera de Palamós, projectada en el segle XIX per facilitar les comunicacions del país. També, des de 1877, està comunicat a través de la xarxa ferroviària Barcelona-França, que travessa el poble en sentit est-oest. El pas del congost del riu Ter sempre ha condicionat les comunicacions pel nord amb la ciutat de Girona.

Com a vies de transport, a part de l’esmentada carretera de Palamós –important via d’accés a la Costa Brava–, també cal destacar la proximitat de Celrà amb l’accés a l’autopista AP-7 (5 km). Pel que fa al transport públic, hi paren una trentena d’autobusos diaris i també hi té parada la línia de tren Portbou-Barcelona.

Geogràficament, el terme municipal s’estén entre les darreres ramificacions de la serra de les Gavarres al sud –destacant-ne el Congost i el Puig de Sant Miquel– i la plana del riu Ter al nord. Nombroses rieres i torrents que aflueixen directament o indirectament del Ter constitueixen la xarxa hidrogràfica del poble: la riera Palagret, amb els seus torrents tributaris (el torrent de l’Infern, el de Goda i el de les Alzinetes), la riera de Mavalls, la riera d’Orriols, el torrent Vermell o de l’Aigua Calenta i el torrent de les Palahines.

Més de la meitat del terme municipal és sòl forestal i està inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de les Gavarres. També té unes dues-centes hectàrees de sòl de regadiu gràcies a la sèquia Vinyals.

El nucli urbà se situa entre la plana al·luvial i els primers contraforts de les Gavarres. A partir de l’assentament inicial de l’actual nucli antic, es varen articular altres veïnats com el Pedró, el Mas Serra, Palagret, Mavalls, Can Veray, Carretera Palamós, la Cabanya i, més recentment, la zona del polígon residencial.

Del total de la població, un 50,45% són dones, i el restant 49,45% són homes. Si ho distribuïm per edats, un 25,70% són menors de vint anys (20,00% a Catalunya), el 64,56% tenen entre 20 i 64 anys (62,66% a Catalunya), i el 9,74% són majors de 65 anys (17,34% a Catalunya). L’activitat econòmica celranenca ha estat, fins al segle XX, l’agrícola, amb els cultius tradicionals de la vinya, l’olivera i els cereals fins al segle XVIII i, a partir d’aquesta data, gràcies a la construcció de la sèquia d’en Vinyals, amb el conreu extensiu de regadiu. S’ha conservat el tradicional conreu del pollancre en les proximitats del riu, i la important activitat en aquesta zona del conreu d’arbres i arbusts ornamentals per a la jardineria urbana.

A finals del segle XIX, es van explotar unes mines de material de ferro que es tancaren en el moment en què els promotors es convenceren de l’escassa rendibilitat. L’any 1902 es va fundar la fàbrica de productes químics Pagans, la qual fabricava extracte per adobar el cuir. Això va permetre als seus treballadors compaginar l’activitat industrial –un sou segur– amb l’activitat agrícola, molt més insegura. La indústria va tancar la producció l’any 1966, però els seus edificis d’estil modernista dissenyats per l’arquitecte gironí Isidre Bosch són, a hores d’ara, patrimoni municipal i industrial de Catalunya.

En la dècada dels anys setanta es va urbanitzar el polígon industrial per facilitar la implantació al municipi de diverses indústries on, al llarg del temps, s’han instal·lat nombroses empreses entre les quals destaquen les dels sectors dedicats a la química, a la metal·lúrgia, a la maquinària i a serveis diversos. Actualment, a la zona industrial, hi treballen més de 1.600 persones en una seixantena d’empreses i indústries.

El fet que Celrà, per una banda, disposi de nombrosos equipaments que busquen el benestar i el gaudi dels celranencs i celranenques de totes les edats, en l’àmbit educatiu, el cultural, el social i l’esportiu i que, per altra banda, tinguem un teixit associatiu molt important que genera una important activitat en aquests àmbits, fa que hi hagi activitats constants adreçades a tot tipus de públics, gustos i edats, que es porten a terme al centre cultural La Fàbrica (amb la biblioteca, el centre cívic, la sala d’exposicions, etc.), l’Ateneu, Can Cors, la zona esportiva, etc.