Get Adobe Flash player

Els forns de calç

Aquest itinerari permet conèixer i descobrir diferents elements relacionats amb la producció d'antics materials de construcció i conèixer també el territori que envolta Celrà.

Per arribar al punt de sortida s'ha d'agafar la carretera de Juià sortint del poble cap a llevant. Un cop hem travessat el pont de la riera de Palagret trencarem de seguida a mà dreta. Per un camí que ressegueix la riera pel costat dret arribarem a una gran esplanada on hi podem aparcar els cotxes. Aquí comença l'itinerari que està senyalitzat amb fletxes de color blau.

Forn de calç del Mas Garriga. És de principis del segle XX. Es conserva en molt bon estat tot i la vegetació que hi ha crescut al damunt. El pou és una cavitat de forma rodona de 5-6 metres d'alçada, aixecat en un marge. Els carros descarregaven les pedres calcàries a l'interior del forn des de la part superior. A la part inferior s'encenia el foc amb feixines de bruc. Dues persones s'havien de quedar durant uns quants dies davant del forn per mantenir el foc viu. Un cop la pedra era calcinada, amb unes maces s'extreia la calç viva del forn i ja es podia vendre.

Rajoleria del Mas Garriga. Aixecada a mitjans del segle XVIII encara es conserva el forn, els clots d'extracció de les argiles i la bassa de colar. A l'hivern es netejaven totes les estances i s'esmerçava el temps en recollir grans quantitats de feixines de bruc i sotabosc per a la cocció de les peces. L'hivern també s'aprofitava per arrancar l'argila del subsòl. Ja entrada la primavera i durant l'estiu era el moment de preparar l'argila. Es buidava a la bassa per tal de colar-la i eliminar les impureses que podien malmetre la producció. Tot seguit s'havien d'elaborar les peces a l'obrador : teules, toves, rajols, cairons, etc. Un cop les peces s'havien assecat, es col·locaven a l'interior del forn, sobre la graella. A la part inferior hi havia la foganya, on s'hi cremaven les feixines. Aquest procés de cuita durava entre una setmana i quinze dies, segons la capacitat del forn. Un cop feta la cuita s'havia de deixar refredar el forn. Un cop desenfornades, les peces s'emmagatzemaven i es venien.

La Font Musquera és un indret que queda a sota del camí que ressegueix l'itinerari, molt bo per a descansar i refrescar-se. Aquesta font era explotada pel Mas Garriga per a les feines domèstiques. Es poden observar també les parets que delimiten el bosc tancat i els termes de batlliu que marquen els límits dels pobles de Celrà i Juià.

El Mas Espolla (a la imatge) és un establiment rural que als seus voltants encara conserva explotacions tradicionals de vinya i d'olivera. Amb una arquitectura imponent destaca el porxo amb les tres columnes de pedra calcària i la gran era. Actualment és el local d'assaig de la companyia de dansa Mal Pelo.

Castell de Palagret. Situat a l'altra banda de la riera, cal deixar l'itinerari i seguir una pista forestal que ens porta cap a l'interior de les Gavarres. Es tracta d'un edifici dels segles X-XI amb reformes posteriors. Des d'aquí es domina tota la vall de Palagret. Destaquen els grans murs fets de licorella amb filades de pedres disposades amb forma d'espina de peix. Des de la tardor del 2002, per iniciativa municipal, aquest castell s'està excavant amb la voluntat de convertir-lo en museu i facilitar-ne la seva visita.

El forn de calç de Can Gich data de la dècada dels quaranta. No va funcionar durant gaire temps degut a que de seguida a Girona es van instal·lar empreses moderns productores de calç. Això ha afavorit que es trobi en molt bon estat de conservació.

Les pedreres. Aquestes eren indispensables per a la producció de la calç. Solien estar ben comunicades amb els forns amb camins empedrats. Se'n conserven dues que estan a ran del camí i tenen accés fàcil.

· Continua a L'Illa dels Salzes
· Torna a l'inici