Get Adobe Flash player

Itinerari 09: La mina del Nen Jesús

Clica sobre el plànol per veure'l ampliat 

(Clica sobre el plànol per veure'l ampliat)

LES MINES DE CELRÀ

Per fer viable la Revolució Industrial del segle XIX, eren necessaris dos materials: el ferro i el carbó. Per a proporcionar a la indústria el ferro que necessitava es van fer nombroses prospeccions a tot el sòl català, però, la majoria d'elles no van reeixir.

Les mines de ferro de Celrà comencen la seva explotació el 1892 i la finalitzen el 1918. Durant aquests 26 anys, són dues les empreses que es dediquen a la seva explotació: Minas de Celrà (1892-1900) i Hierros de Celrà (1900-1918). De les diverses concessions mineres que es van registrar, només dues van proporcionar mineral de ferro amb relativa abundància: la mina Nen Jesús i la mina Victòria Esperança.


La mina Nen Jesús està situada a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el Bac d'en Medinyà. En aquesta mina s'han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l'extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m.


La mina Victòria està situada a prop del Congost, en el lloc conegut com L'Olivet d'en Ros. S'hi han trobat un total de setze galeries, vuit de les quals tenen més fondària. La més profunda té uns 160 m.

L'extracció del mineral era una operació completament manual. Amb pics i magalls s'anaven retirant la terra i pedres que es trobaven. Quan s'arribava a una roca o a una veta de mineral de ferro, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra o el mineral mentre un altre picava amb el mall fins esbardellar-la. Després amb la perpalina es treien els trossos, que amb cabassos d'espart es duien a l'exterior, on la següent operació consistia a deixar amb picots el mineral de ferro lliure d'impureses.

Al trobar-se les galeries de les mines situades en diversos nivells, el mineral es llençava per unes rases inclinades on rodolava com en un tobogan. Un cop al nivell inferior es carregava en carros tirats per animals fins l'estació de tren de Celrà. Les condicions del terreny, de fortes baixades, com la longitud del recorregut feien que el transport del mineral fins l'estació fos difícil. Per resoldre els problemes de transport, es construeix un tramvia aeri de 5 km de recorregut accionat per una màquina de vapor de 10 CV, el qual va entrar en funcionament a finals de 1902.


La nova infraestructura va permetre augmentar l'extracció de mineral doncs les vagonetes, que eren de tipus Roe, permetien transportar aproximadament una tona de mineral. La sortida de mineral a l'exterior de la mina es feia amb vagonetes que es desplaçaven per unes vies, empeses pels miners. Un cop les vagonetes eren a l'exterior es duien fins l'estació de càrrega. Des d'aquí, el mineral era transportat aèriament amb vagonetes fins l'estació de descàrrega, just al costat de l'estació de tren de Celrà.


Aquest transport aeri era doble, ja que un tramvia anava fins la mina Nen Jesús i l'altre fins la mina Victòria. Ambdues línies seguien un traçat rectilini des de l'estació de càrrega fins l'estació de descàrrega, la qual era compartida pels dos tramvies aeris. El tramvia, que tenia un moviment continu, disposava de dos cables, per un les vagonetes baixaven carregades de mineral i per l'altre pujaven buides. Per a recolzament de les línies, hi havien disposats al llarg del seu recorregut, i a una distància d'uns 100-120 m, unes torres o cavallets fortament fixats al terra. Per salvar els accidents del terreny muntanyós i amb la finalitat de suavitzar el pas dels cables, s'excavaren unes rases o trinxeres.


La mala qualitat del mineral i l'encariment del transport fins a la foneria van ser les principals motius del tancament de les mines de Celrà.


Avui dia, queda com a empremta d'aquella activitat minera, les galeries a la muntanya, els tobogans i trinxeres que es van fer, alguns pilars d'obra dels cavallets i les estacions de càrrega del mineral.

EL RECORREGUT

Des de la plaça del mercat pugeu pel carrer dels Germans Sàbat. Sense girar a l'avinguda de Palagret, preneu el petit camí que segueix recte, el qual us porta al castell de Celrà. A la bifurcació, gireu a l'esquerra. En el següent trencall, el de la font de les Escales, no us desvieu i continueu recte. Al arribar a un encreuament, tombeu a la dreta, en direcció oposada al camí de Mavalls, per seguir per un camí de terra. La riera que teniu a l'esquerra és la de Mavalls. A continuació, us trobeu el punt d'informació de l'itinerari.

Continueu i creueu la riera per primera vegada. Seguidament, es realitza un tros del recorregut per dins de la riera. Al cap d'una estona d'haver retornat al camí, arribeu a la font d'en Bussé. Travesseu la riera dues vegades més. Més endavant, no us perdeu d'observar, a l'esquerra i a tocar del llit de la riera, uns pollancres de dimensions considerables.

En el següent creuament, continueu per l'esquerra. Una vegada travessat un petit torrent que baixa per la dreta, observeu, enfilat dalt d'un marge a la vostra dreta, el castanyer d'en Feixes. Al arribar a un petit planer, gireu a la dreta i entreu al llit de la riera (no seguiu pel camí més bo, us allunyaria de l'itinerari). Quan trobeu un torrent a l'esquerra, el camí deixa el llit de la riera, aquesta passa a estar a la vostra dreta. A la següent bifurcació, continueu per l'esquerra. Fixeu-vos en la castanyeda. Un cartell us indica que heu arribat al carregador de les mina del Nen Jesús. Per accedir al carregador heu de creuar un torrent, el de les Deveses, deixant endarrere la riera de Mavalls.

Una vegada visitat el carregador, continueu pujant per la dreta del torrent de les Deveses. Quan el camí comença a planejar, trobeu, a la dreta, una galeria molt petita, coneguda per “la barraca del tronero”. Una vegada creuat el torrent, gireu a la dreta al arribar a un creuament. Una paret de pedres a l'esquerra us indica que en el següent tram trobareu, a l'esquerra i sense deixar el camí, dos tobogans de les galeries de nivells superiors. Després de fer una corba en forma de U, a la dreta, es troba el més llarg de tots els tobogans, el qual va fins al carregador. Al llarg del camí trobareu diverses galeries, totes elles a l'esquerra, així com un altre tobogan en el mateix costat.

El camí es torna a bifurcar, seguiu per la dreta i travesseu la riera de Mavalls que tornem a retrobar. Ens endinsem per un corriol que us durà a un alzinar. A la riera es troba l'indret conegut com la roca d'en Bota. Continueu per la dreta, tot seguint un corriol molt fressat que us porta a la Font del Borni. A partir de la font, deixem el corriol per continuar per un camí més ample que ens porta a l'encreuament de la Creu Palomera, us trobeu ara en el camí de Sant Miquel. En aquesta intersecció, si es vol enllaçar amb l'itinerari de les mina Victòria, tombeu a l'esquerra, direcció Sant Miquel. Per continuar el recorregut, agafeu el mateix camí que Sant Miquel però en direcció contrària.

Durant el descens, es troba, a l'esquerra, les runes d'una antiga casa coneguda per can Peric de Bosc. Més endavant, trobeu cal Pastor a la vostra esquerra. Ja quan el camí és asfaltat, atureu-vos a contemplar, a l'esquerra, un surolí. A la cruïlla de quatre camins, tombeu a la dreta, en direcció al Castell de Celrà, per tornar al punt d'inici.

Enllaç amb l'itinerari de la mina Victòria: En les dues primeres interseccions que trobeu, gireu a la dreta. En la tercera bifurcació, agafeu el camí de l'esquerra. En l'últim encreuament, gireu a l'esquerra. Us trobeu ja en l'itinerari de la mina Victòria.

Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).