Get Adobe Flash player

Itinerari 08: La Fàbrica


 
(Cliqueu el plànol per veure'l més gran)
 

       

Núm. d’itinerari

8

Temps visita

60 minuts

Senyalització (tipus)

Itinerari per les instal·lacions de
la fàbrica Pagans



Descripció


La Fàbrica Pagans va néixer el 15 de desembre de 1902 amb la constitució de la societat mercantil col·lectiva Brillas i Pagans, propietat de Pere Pagans i Lladó i de Josep Brillas i Martí. Va començar sent una petita fàbrica per a l’elaboració i venda d’extractes tànics per adobar pells.

El 1903 s’hi va incorporar un nou soci, Albert Fontana Almeda, fill d’un negociant de productes químics, fet que va provocar un canvi en el nom de la societat: Brillas, Pagans i Cia.

A partir de la I Guerra Mundial amb l’increment de les comandes d’extractes per part dels països bel·ligerants, es va decidir l’ampliació de les instal·lacions.  El 1915 es va encarregar el  projecte de la nova fàbrica a l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé, el qual va presentar un projecte molt influenciat pel modernisme industrial de finals del segle XIX i principis del XX.



Després de diversos canvis en l’estructura legal, el 1921 la societat va prendre com a nom definitiu  Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A., arran de la fusió dels dos negocis que gestionava: el d’extractes tànics i el de productes químics. Des d’aquesta data fins als anys cinquanta l’empresa va tenir una època de prosperitat i va arribar a tenir prop de 300 treballadors. Cap a la meitat dels anys cinquanta es va iniciar un període de decadència, a causa de la competència dels productes químics de síntesi, que va culminar amb el tancament definitiu el 1971.
 

A principis dels anys 80 els edificis van ser cedits a l’Ajuntament amb l’objectiu de preservar-los, rehabilitar-los i qualificar-los d’equipament públic. S’enderrocaren algunes edificacions que no tenien cap interès arquitectònic i a mitjans dels noranta es va fer una forta aposta per recuperar el que quedava del conjunt fabril.



Tot el recinte de la fàbrica estava tancat per un mur d’obra vista amb diverses entrades. Al pati s’emmagatzemaven les matèries primeres: els socs per a llenya per als forns i per a l’obtenció d’extracte. I el conjunt fabril s’estructurà en diferents naus que formaven tot un conjunt, on cada nau tenia una finalitat: sala de màquines, forns i calderes, dipòsits, etc. Cal fer esment del xalet, situat al sud-oest del recinte i que durant molt de temps fou la residència dels directius de la fàbrica.
 

El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX i principis del XX. L’element principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos,  els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt. Tots els edificis tenen una estructura formada per parets de càrrega i bigues metàl·liques.




Pel que fa al procés de fabricació, el nucli central del conjunt depenia en tot moment de la sala de màquines (1), i aquesta dels forns i calderes (2) per admetre el vapor que feia funcionar la màquina que accionava tots els elements motrius de la fàbrica: molins, generador i trituradores. Els edificis estaven interrelacionats mecànicament mitjançant un sistema de corretges, politges, engranatges i embarrats. I a partir d’una xarxa de canonades es conduïa l’extracte d’unes dependències a unes altres. Per això els edificis havien de ser propers els uns dels altres.

El procés de fabricació s’iniciava amb el transport amb vagonetes dels socs estibats en el pati (3) fins a les trituradores (4), que eren al costat de l’edifici central. La fusta triturada s’elevava amb una cinta de catúfols (5) des de la planta baixa fins al terrat. A la tercera planta, hi havia uns molins refinadors de la fusta que deixaven la matèria apta per carregar-la als dipòsits des del segon pis. Els dipòsits tenien una alçada de dues plantes. Quan estaven carregats s’hi injectava vapor d’aigua (6) per unes canonades que provenien de les calderes (2). Quan el vapor d’aigua havia fet el seu recorregut a través del dipòsit, el vapor que sortia contenia els tanins de la fusta. Per obtenir el producte en forma líquida, el vapor es refrigerava a través d’uns evaporadors (7) on augmentava la concentració de l’extracte.

Llavors el producte en estat líquid passava a la sala de bisulfitació (8), on l’extracte es barrejava amb aquest producte per conservar-lo i descolorir-lo. Un cop era bisulfatat, el producte s’envasava en bótes, més tard als anys trenta podia passar a la sala en sec, on es posava en paquets o en saques de forma sòlida (9). Seguidament, aquests paquets i bótes eren emmagatzemats en les altres naus fins la seva marxa (10) (11). El control dels processos químics es realitzava als laboratoris (12)

El taní és un dels components secundaris de molts teixits vegetals, i s'emprava especialment en l'adoberia per la seva capacitat de convertir la pell animal en cuir, té la particularitat que es dissol en aigua. Es troba especialment en algunes escorces, fustes, fulles o arrels. S'aprofiten els tanins d'un nombre limitat d'espècies vegetals, com el castanyer, l’alzina, la mimosa o el quebratxo. Tant la mimosa com el quebratxo s’importaven de l’estranger a través del port de Palamós i es portaven fins a Celrà amb el Tren Petit; la mimosa és d’origen nord-africà i el quebratxo, de la Pampa.

 

 

RECORREGUT

Comencem l’itinerari a la plaça de l’Ajuntament. Ens situem de cara a l'actual Centre Cívic (A), la nau on en èpoques pretèrites hi havia les calderes i els forns. Un vestigi del seu antic ús, el trobem en la xemeneia que tenim a la nostra esquerra, just al costat de la porta d’entrada; l’altra xemeneia, que pertanyia al taller de forja, es troba al mig de l’actual carrer la Fàbrica. Totes dues són de secció circular, així s’evitava el màxim de resistència al vent.

La primera xemeneia té una alçada de 22.90 metres i un diàmetre de base del primer cos de 2,6 m., té el cos envoltat d’anelles metàl·liques; la base diferenciada per ser un xic més ampla i decorada amb una senzilla sanefa aconseguida pel canvi de posició dels rajols; la decoració del capitell també s’ha fet jugant amb les posicions dels rajols, creant una original i bonica corona. L’altra xemeneia té una alçada de 37,35 metres i la base té un diàmetre de 3,3 m. i a diferència de la primera, aquesta té la base tota anellada, i el cos de la columna és llis fins a la part superior on hi tornen haver anelles i al capdamunt té una decoració més senzilla.

Sense moure’ns del mateix lloc, podem veure a la nostra esquerra l’edifici del laboratori i oficines de la Fàbrica (B), que d’ençà el 1987 és la Casa de la Vila.

Les sales d’extracció, de trituradores i elevadors, d’evaporadors, de molins i altres dependències es concentraven en un gran edifici central de quatre pisos que és l’actual Centre Cultural (C). Té les façanes fetes amb totxos i rajoles vidrades en els enrajolats dels ampits de les finestres de planta baixa, i també en la coberta de l’ascensor. La coberta de l’edifici és plana, envoltada per una barana d’obra i decorada amb els pinacles característics de l’edifici. És una magnífica terrassa que permet unes vistes esplèndides de tot el poble.



Al costat dret del Centre Cívic hi veiem l’antiga sala de màquines (D), actualment és l’aula gran de l’Escola Municipal de Dansa.

 

 

I entre aquestes dues naus hi ha un passadís estret que mena cap a la biblioteca (E), antiga sala d’extractes, i cap a l’entrada del Centre Cultural la Fàbrica, antic nucli de tot el complex fabril. Davant la sala d’extractes hi havia el refrigerador, actualment desaparegut.

 

Si sortim altra vegada a la plaça, i anem cap a l’esquerra (direcció vies del tren), el carrer que envolta tot el conjunt ens porta als patis i magatzems de la fàbrica on trobem les piscines municipals (F), construïdes el 1985.

 

 


Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).