Get Adobe Flash player

Itinerari 03: L'Illa dels Salzes

Plànol del recorregut

 

Núm. d’itinerari

3

Tipus d’itinerari

A peu i en bicicleta

Distància total (km)

6,3 km

Desnivell màxim (m)

2 m

Temps

120 min

Dificultat

Baixa

Senyalització (tipus)

Senyalització amb pals de seguiment

Descripció

L'itinerari es localitza en una àrea fortament transformada per l'home, on la presència de plantacions fusteres de pollancres i plàtans domina el paisatge. Als marges del riu, hi creix una franja de bosc de ribera, constituït per arbres estretament lligats als cursos fluvials, que en determinats indrets, com als entorns del primer mirador i a la pròpia illa que dóna nom al recorregut, es troba molt ben representat.

La visita discorre pel marge dret del riu, d'aigües relativament encalmades que han afavorit la formació d'una important franja de bosc de ribera i l'aparició de meandres i codolars. A la riba, arrelats dins l'aigua o sobre el fang, hi creixen balques i lliris grocs. Els únics arbres que gosen posar les seves arrels en remull, sigui a la riba o bé a les petites illes que es formen al mig del curs, són el salze blanc i el vern, per bé que aquest darrer és molt escàs a la zona. Fora de l'abast de les aigües, i afavorits per l'elevada humitat del sòl, hi creixen una colla d'arbres com el pollancre, l'àlber, l'om o el freixe, i d'arbusts com el bonet, el saüc o l'arç blanc, que constitueixen el cos principal del bosc de ribera.

A l'hivern la llum s'escola pels brancams nus i il·lumina així la florida dels lliris de neu, que apareixen formant vistosos claps blancs en el sotabosc. Amb l'arribada del bon temps i fins a l'estiu l'interior del bosc es tenyeix dels colors de nombroses flors, com les orquídies, els botons d'or, les violetes, la rèvola, o el tardà marcòlic roig. A les pollancredes més joves, on la llum arriba sense impediments al terra, s'hi formen catifes blanques de ravenisses, que a finals de primavera deixen lloc a les roselles, que tenyeixen de roig el paisatge.

Al llarg del recorregut s'han plantat diverses espècies de ribera i s'ha reforçat el talús del riu, amb mètodes de bioenginyeria per protegir una colònia de nius d'abellerols. També s'han construït dos miradors i s'han senyalitzat els elements naturals d'interès a partir de diversos faristols. El projecte ha estat iniciativa de la Fundació Natura i ha comptat amb la col·laboració i del finançament de l'empresa EQ Esteve, l'Agència Catalana de l'Aigua, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Celrà, el CEIP l'Aulet i l'IES de Celrà.

S'ha adaptat tot l'itinerari amb l'objectiu que pugui ésser utilitzat per persones invidents o amb deficiències visuals. En aquest sentit, s'han escrit i pensat tots els cartells en sistema braille i s'ha adaptat el pas per fer-lo transitable per a invidents.

El recorregut

L'itinerari comença a l'extrem oest del carrer Ter a la cruïlla amb el carrer Molins, al polígon industrial. Cal prendre el primer camí que baixa al riu en direcció a Bordils, degudament indicat. Hi ha una zona d'estacionament a uns 200 metres. S'inicia el recorregut senyalitzat per un camí d'accés rodat. Al costat esquerre podem observar les restes d'un antic molí que data aproximadament del segle XII.

Seguint el camí arribem a una bifurcació, on torçarem a mà esquerra, per creuar l'antic abocador, avui en dia restaurat i que recull una bona mostra d'espècies herbàcies i arbustives de ribera, així com alguns àlbers de bon port.

Un xic més endavant, després de reprendre el camí rodat, arribarem a la primera zona de descans, on hi ha un plafó informatiu, un mirador i un aparcament per a bicicletes.

A partir d'aquí el camí s'endinsa en el bosc de ribera, atansant-se primer al marge del riu, des d'on tindrem bones vistes del meandre i dels codolars, i des d'on podrem gaudir de l'agradable remor de l'aigua. El bosc de ribera acull un gran nombre d'elements d'interès, alguns dels quals es troben explicats en petits plafons. El camí en si és una catifa d'herbes, on es fan gramínies i algunes flors que no trobarem a l'ombrívol sotabosc, com el trepó, el card marià o les lletereses.

Del sender estant podrem contemplar una bona colla d'oms, la majoria d'ells morts per l'efecte d'un fong letal que des de fa anys afecta els exemplars més grans arreu del nostre país. Els picots aprofiten la fusta morta per cercar l'aliment i construir els seus nius, molts d'ells fàcilment observables. Les plantes foranes, com l'auró de fulla de freixe, la iuca o el miraguà de jardí també han sabut trobar el seu lloc dins el bosc, essent algunes d'elles molt abundants en aquest tram de bosc.

Al final del sender ens trobem altre cop el camí principal, que seguirem fins que trobem l'altre aparcament per a cotxes i bicicletes, que es troba just a l'extrem nord-est del bosc de ribera. El paisatge, ara més obert, ens permetrà mirar al cel sense gaires entrebancs i, amb sort, podem arribar a veure algun rapinyaire com l'aligot, sobrevolant majestuosament les plantacions. En aquest punt agafem a l'esquerra un petit corriol que mena a la passera que travessa el camí d'Orriols, un camí-canal cimentat amb pòrtland que arriba fins al marge del riu.

D'aquí i fins al final sempre tindrem plantacions a la nostra dreta, que sovint es barregen amb l'estreta línia de bosc de ribera de la riba. En aquest tram podrem gaudir de diverses vistes del curs fluvial i potser sorprendrem alguna au aquàtica o a l’introduït visó americà, que com de costum, no es mostrarà gens atemorit davant la nostra presència. Les plantacions, repartides en propietats llargues i estretes, es disposen perpendicularment al riu, i ens ofereixen un paisatge canviant al llarg del recorregut, especialment bonic quan el sol viatja baix per darrere dels arbres.

En l'últim terç de recorregut reapareixerà algun clap de bosc de ribera, i just al final de l'itinerari, després de passar per davant d'un rodal de bambú, trobarem l'illa dels Salzes, separada de la riba per un petit braç del riu. En l'illa sobresurten salzes blancs i pollancres de gran port, on troben refugi ocells boscans com l'oriol, les mallerengues, el raspinell o els picots.

Per acabar ens trobarem amb una zona de descans amb bancs, aparcament per a bicicletes, un plafó informatiu i un mirador per poder contemplar com es tornen a trobar les aigües del riuet que separa l'illa, amb el curs principal del riu.

 


- Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).