Get Adobe Flash player

Itinerari 01: Arbres i fonts

Plànol del recorregut

 

Núm. d’itinerari

1

Tipus d’itinerari

A peu

Distància total (km)

1,5 km

Desnivell màxim (m)

30 m

Temps

60 min

Dificultat

Baixa

Senyalització (tipus)

Sense senyalització específica

 

Torre Desvern. L’origen de la Torre Desvern, el podem trobar pels voltants del s. XII. Si bé fou concebuda amb caràcter defensiu, la diversitat d’usos i mans per les quals ha anat passant ha donat lloc a nombroses transformacions. Malgrat tot però, es conserven encara avui interessants elements tant d’estil romànic com gòtic.

Introducció

A partir del procés d’Agenda 21 de Celrà, entre els anys 2000 i 2002 s’han elaborat una sèrie d’inventaris de recursos naturals i culturals. En concret s’han inventariat les fonts i els arbres monumentals i en el primer cas s’han posat mesures per poder preservar aquest patrimoni tan valuós.

De la plaça a can Cors, doncs, és un recorregut que vol acostar el passejant a les fonts i els arbres d'interès local més propers al municipi. Va ésser estrenat en motiu de la festa major de l’any 2000, juntament amb el Centre Excursionista de Celrà.

El recorregut

Iniciem el recorregut a la plaça del Mercat (aparcament).

Ens enfilem pel carrer Germans Sàbat i agafem la segona travessia a l’esquerra. A dalt del turonet, a la dreta, hi ha un camí tancat amb una cadena, és el camí que ens porta a la Torre Desvern.

Castell de Celrà o Castell del mas Serra. Els forts processos de restauració han donat lloc a grans variacions estructurals. La data d’origen del castell és força incerta, semblaria poder situar-lo en un origen altmedieval, possiblement dels segles X-XI.

Alzina de la Torre Desvern. Amb 20 m d'alçada i 3,43 m de diàmetre, és la més gruixuda del municipi.

 

Abans de marxar pel camí de darrere la Torre podem observar la gran alzina que l'acompanya.

Deixem enrere la torre i just davant nostre, un xic a la dreta, veiem el que havia estat el Castell de Celrà (ara casa particular).

Hi passem per davant tombant a l’esquerra. A tocar el Castell hi ha un encreuament de camins. Agafem el que va en direcció al mas Blanc, deixant per un moment el camí asfaltat. Quan tornem a trobar l’enquitranat, seguim el camí asfaltat per veure a uns 25 metres un surolí.

Surolí de cal Rei Vinyes. (Quercus Morisii) Alçada aproximada de 14 metres i volt de soca de 2,30 metres. Té cap a 200 anys. Es va conservar gràcies a l’antic propietari ja que en temps de guerra el comitè feia llenya i ell va demanar que no el tallessin.

Reculem i seguim per aquest camí asfaltat fins al primer mas que ens trobem (cal rei Vinyes). Seguim recte i arribem a un encreuament de quatre camins. Abans d’agafar el de l’esquerra podem veure enfront, a 10 metres, l'alzina de cal Caio.

Seguim pel carrer de l’esquerra. Deixem a la dreta una baixada, el carrer Doctor Romagós, i seguim. Quan acaba la baixada del carrer trobem molts lledoners al marge. El primer de l’esquerra, el Lledoner de Cal Melondre, és el més gruixut.

Alzina de cal Caio. (Quercus Ílex) 13 metres d’alçada aproximada i 2,37 metres de volt de soca. Les branques que donen al camí estan esporgades perquè hi passen els cables del telèfon i la llum. Té cap a 300 anys. Els avis de la propietària actual se la van vendre per llenya però, repensant-s'hi, la van tornar a comprar per a conservar-la.

Lledoner de cal Melondre. (Celtis Australis) Mesura 4,80 metres de volt de soca i uns 10 metres d’alçada. Pràcticament és buit de dins. Només té un costat viu però els rebrots pugen amb força.

 

Seguim pel mateix carrer fins a l’encreuament dels quatre camins, tombem a l'esquerra cap a can Verai. Seguim pel carrer i a l’encreuament amb el camí de St. Miquel trobem l'Alzina del Torrent del Llop.

Seguim cap a la dreta i a 50 metres a l’esquerra hi ha el camí d’anar al mas Verai. Allà mateix podem observar l’alzina de Can Veray, que presideix l’entrada. No ens enfilem cap a can Verai sinó que seguim pel camí que seguíem. Just davant l’última casa, abans que el camí es faci més estret i ombrívol, veiem a l’esquerra la font d’en Pagès.

Alzina del Torrent del Llop. (Quercus Ílex). Alçada de 18 metres i volt de soca de 2,63 metres. Segons el propietari té uns 100 anys. En fa alguns s’hi va trobar un home cremat i el propietari va haver de netejar-la fins a guarir-la.

Alzina de can Verai. (Quercus Ílex) Alçada aproximada de 14 metres i volt de soca de 2,65 metres. Prop d’aquesta també hi ha un pi, de prop de 300 anys, de 18 metres d’alçada i 3,20 metres de volt de soca.

Font d'en Pagès. La deu es troba a la muntanya del Congost, a uns 300 metres al NO de l’actual font. Aquesta brollava uns 12 litres d’aigua molt bona per hora. Als anys 50 el propietari va traslladar la font on és ara i al cap de deu anys la va tallar. Actualment està en procés de condicionament.


 

Retrocedim tot el camí que hem fet fins a l’encreuament dels quatre camins. Allà seguim recte i baixem pel carrer Balmes per endinsar-nos al poble. Just al final del carrer, en l’encreuament amb el carrer Doctor Romagós, observem la font Alzina.

Baixem pel carrer Orriols, que ens queda a l’esquerra. Un cop travessat el pont, al costat  dret ens queda una petita plaça amb una font. És la plaça Cors i la font d’Orriols.

Can Cors. Inicialment el mas devia estar estructurat en tres crugies, però sucessives reformes i ampliacions devien determinar la forma de l'actual casal. La part més antiga correspon a les bandes nord i est, on es conserven en la façana dos extraordinaris finestrals gòtics d'arcs conopials amb arquets i guardapols. Les peces de pedra de l'ampit presenten caps humans i cisellats en aquell material. També són notables els arrencaments del guardapols, amb figures animals i humanes, així com les impostes també cisellades amb elements vegetals. Hi ha una porta dovellada tapiada, que presumiblement fou l'accés principal a l'edifici primitiu. Dins el pati es poden observar gran quantitat d’espècies arbòries i exemplars de mides considerables, d’entre les quals cal destacar un suro, un pi blanc, un cedre, un pinastre, un grèvol, un til·ler, un roure americà, un xiprer i un pi pinyer.


Darrere la font hi ha l'entrada a la casa Cors. Per a poder accedir a l’interior del pati cal demanar permís als masovers.

Agafem el carrer Major i arribem a la plaça de l’Església, aquí ens podem fixar en la font de la plaça.

Per retornar al punt d'inici només cal baixar per davant l’església cap a l'avinguda Catalunya, si al final d’aquesta tombem a la dreta ens trobarem altre cop a la plaça del mercat, punt d’on hem sortit.

Font Alzina. Pot tenir entre 150 i 200 anys. Font coneguda per l’aigua bona i fresca que rebia directament i de forma natural de la mina. Estava situada més baixa que el camí, amb uns graons. Actualment és aigua de la xarxa d’abastament municipal.

Font d'Orriols. La primera inscripció data de 1927. Coneguda primerament per la Bassa de can Cors, l’aigua era subministrada pel pou d’en Ponach (la mina). Després es va utilitzar l’aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l’aigua s’havien de baixar els escalons que ara es pugen. Actualment també és aigua de la xarxa d’abastament municipal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us podeu descarregar el desplegable en la seva forma original en aquest enllaç (arxius d'imatge jpg comprimits en format zip).