Un entorn humanitzat

L'illa dels salzes es localitza en una àrea fortament transformada per l'home, on la presència de plantacions fusteres de pollancres i plàtans domina el paisatge. Als marges del riu, hi creix una franja de bosc de ribera, constituït per arbres estretament lligats als cursos fluvials, que en determinats indrets, com als entorns del primer mirador i a la pròpia illa que dóna nom al recorregut, es troba molt ben representat.

Les aigües del curs d'aquest tram del riu són relativament encalmades, la qual cosa s'ha afavorit la formació d'una important franja de bosc de ribera i l'aparició de meandres i codolars. A la riba, arrelats dins l'aigua o sobre el fang, hi creixen balques i lliris grocs. Els únics arbres que gosen posar les seves arrels en remull, sigui a la riba o bé a les petites illes que es formen al mig del curs, són el salze blanc i el vern, per bé que aquest darrer és molt escàs a la zona. Fora de l'abast de les aigües, i afavorits per l'elevada humitat del sòl, hi creixen una colla d'arbres com el pollancre, l'àlber, l'om o el freixe, i d'arbusts com el bonet, el saüc o l'arç blanc, que constitueixen el cos principal del bosc de ribera.

Els canvis estacionals

A l'hivern la llum s'escola pels brancams nus i il·lumina així la florida dels lliris de neu, que apareixen formant vistosos claps blancs en el sotabosc. Amb l'arribada del bon temps i fins a l'estiu l'interior del bosc es tenyeix dels colors de nombroses flors, com les orquídies, els botons d'or, les violetes, la rèvola, o el tardà marcòlic roig. A les pollancredes més joves, on la llum arriba sense impediments al terra, s'hi formen catifes blanques de ravenisses, que a finals de primavera deixen lloc a les roselles, que tenyeixen de roig el paisatge.

Al llarg de la riba s'han plantat diverses espècies de ribera i s'ha reforçat el talús del riu, amb mètodes de bioenginyeria per protegir una colònia de nius d'abellerols. També s'han construït dos miradors i s'han senyalitzat els elements naturals d'interès a partir de diversos faristols. El projecte ha estat iniciativa de la Fundació Natura i ha comptat amb la col·laboració i del finançament de l'empresa EQ Esteve, l'Agència Catalana de l'Aigua, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Celrà, el CEIP l'Aulet i l'IES de Celrà.