La Mare de Déu dels Àngels és el santuari més emblemàtic de les Gavarres. Situat al terme municipal de Sant Martí Vell és un referent espiritual, cultural, i per molts també visual, de tota la zona nord de les Gavarres.

L'itinerari parteix de l'estació de Celrà emplaçada al costat de la Fàbrica. Des d'aquí cal dirigir-se cap a l'església de Sant Feliu passant pel Teatre L'Ateneu, edifici d'un modernisme més auster, i enfilar pel carrer Major fins a la plaça de l'Església.

S'agafa el carrer de Maria Cristina i se segueix la senyalització per arribar a la torre Desvern, on s'emplaça una àrea de lleure, plafons informatius i un mirador sobre Celrà i part de la plana del Ter, a part de la torre romànica, antiga casa forta des d'on parteixen les rutes de Celrà cap a les Gavarres, i on també es pot deixar el vehicle.

Des de la torre Desvern se segueix el camí cap al castell de Celrà, masia particular amb una característica torre circular a partir de la qual ja trobarem el camí perfectament senyalitzat. L'itinerari condueix cap a la font de les Escales on destaca el relleu esculpit del sol de Celrà en una gran pedra a peu de la riera de Mavalls.

Un cop s'ha passat per can Taverner Petit caldrà trencar a la dreta cap al forn de calç de can Gich i seguir a mà dreta per l'estreta carretera de sobre el forn de calç.

La carretera es converteix en pista al trencant de mas Espolla, on s'haurà de recórrer poc més de 100 metres fins a trobar el trencall a mà dreta que creua la riera de Palagret i es dirigeix directament cap al castell homònim.

Abans d'arribar al castell, es trobarà la senyalització per agafar el trencant a mà esquerra que condueix cap a la font de l'Alau i el camí d'ascens cap al santuari.

Un cop passat el torrent de l'Infern i seguint la pista principal, ja no hi ha pèrdua. A partir d'aquí cal anar seguint direcció sud i fixar-se en els senyals de pintura que indicaran el camí correcte, tot i que qualsevol dels trencalls del camí que poden crear dubtes acabaran conduint al mateix itinerari principal.

Finalment s'arriba a la carretera dels Àngels, on s'agafa el camí direcció est que passa paral·lel a la carretera i que condueix directament al Santuari dels Àngels.

El Santuari de la Mare de Déu dels Àngels és el santuari del nord de les Gavarres per antonomàsia. Els seus orígens es remunten a l'any 1409 quan el rector de Sant Martí Vell, amb el permís del bisbe de Girona, va concedir la llicència a uns particulars per construir una ermita dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i acabada pels volts de 1420.

A partir de 1683, la Confraria de la Mare de Déu dels Àngels va emprendre l'ampliació de la capella primitiva i la construcció d'una hostatgeria per als pelegrins.

Al segle XVIII, malgrat la pèrdua de la imatge primitiva en un saqueig de la Guerra de Successió, es van seguir fent ampliacions al temple, que va passar a tenir quatre capelles laterals, dedicades al Sant Drap, als quatre Sants Màrtirs, a la Mare de Déu del Roser i al Sant Crist.

El 1809, durant el setge de Girona de la Guerra del Francès, el santuari va ser incendiat pels francesos. Un cop acabada la guerra el 1814, es restaurà el temple reorientant la capella en la direcció nord-sud actual.

Un segle més tard, el 1914, es va promoure un pelegrinatge multitudinari per restaurar definitivament el santuari, i el 1916 s'inaugurà el nou retaule.

L'estiu de 1936, el santuari pateix l'últim atac, on es destrueix la imatge de la verge, i esdevé un centre de recuperació de ferits de la Guerra Civil. Després del conflicte, torna a créixer l'afluència de devots.

També es van millorar l'hostatgeria, els edificis i els entorns del santuari.

Aquests s'omplen de pelegrins cada 2 d'agost, diada de la Mare de Déu dels Àngels.

D'altra banda, es diu que a l'antiguitat havia estat un indret de culte de la deessa de la fertilitat de la natura o gran mare Cíbele, que hauria donat nom a Madremanya, mater magna en llatí. La documentació trobada des de 1391, però, no indica que hi hagués cap edificació al puig Alt o pel camí ral tradicional de Girona a Monells.

En clau de llegenda, la capella commemora la descoberta d'una imatge romànica de la Mare de Déu, tallada en fusta amb un àngel a cada costat, quan uns pagesos del lloc varen acudir-hi en observar una gran lluminària que sortia del puig Alt. Com a curiositat, el 8 d'agost de 1958 hi va tenir lloc el casament més famós celebrat als Àngels, entre Gala Éluard i Salvador Dalí.

La tornada es fa pel mateix camí, però també hi ha la possibilitat de fer el descens per Juià o Sant Martí Vell i arribar a Celrà pel sender de petit recorregut PR-C 195.

La ruta en PDF