Etimologia
El topònim de Celrà prové de l'arrel llatina 'celer' que fa referència a un nom propi. Al llarg de la història trobem documentades les variants celerano, celrano, cilrano.
La primera referència escrita de Celrà la trobem l'any 922, en el document de reconeixement que va fer el rei franc Carles el Simple a favor del bisbe Guiu de Girona. Durant els segles X i XI, en aquest territori trobem els castells de Barbavella, dels Escala o de Celrà i de Palagret.
L'origen
Les restes més antigues de poblament al terme de Celrà corresponen a nuclis dispersos d'època ibèrica (segles IV a II aC), com testimonien les troballes efectuades en diversos jaciments, sobretot el situat prop del mas Espolla. Aquest poblament dispers va continuar en època romana a través de les vil·les, centres residencials i d'explotació agrícola característics de l'època romana.
El nucli urbà
El primer nucli urbà s'organitza a l'entorn de l'antic temple parroquial, dedicat a Sant Feliu, sobretot a partir del segle XI, quan es va consagrar la sagrera de Celrà, l'espai al voltant de l'església que es considerava protegit de la violència feudal exercida per la noblesa. Amb el pas del temps, les edificacions a l'entorn de l'església van anar creixent, fins a conformar l'actual nucli històric de la vila.
Demografia
Amb l'augment demogràfic del segle XIII i principis del XIV es va generalitzar l'establiment de pagesos i van aparèixer la majoria de masos del poble. A partir de mitjan segle XIV esclataren les revoltes remences, amb les quals els pagesos catalans volien abolir els mals usos i maltractaments per part dels senyors feudals. A Celrà, el primer sindicat remença es va crear el 1448. Les revoltes acabaren el 1486, amb la Sentència arbitral de Guadalupe.
En el segle XVI arribaren al poble molts immigrants procedents de França, comportant l'establiment de nombrosos menestrals i l'extensió del nucli urbà.
L'agricultura
Pel que fa als conreus, que fins al segle XVIII havien estat bàsicament de secà al pla i de vinya i olivera als vessants de les Gavarres, amb la construcció el 1748 de la sèquia Vinyals va permetre el conreu extensiu de regadiu. La sèquia feia funcionar, d'altra banda, dos molins fariners. Amb la introducció de noves tècniques en l'agricultura també es van portar a terme activitats de caràcter preindustrial, com ara les activitats desplegades en rajoleries i forns de calç.
La industrialització
Amb la industrialització de finals del segle XIX i l'arribada del ferrocarril el 1878, sorgiren diverses iniciatives d'explotació de mines de ferro a la zona de les Gavarres adjacent al terme de Celrà. Aquesta activitat econòmica es va portar a terme durant diverses dècades, fins que el 1918 es va abandonar definitivament. En aquesta època, s'inicià una nova indústria: la Fàbrica Pagans, que va consolidar el poble com una localitat plenament industrial. La creació del polígon industrial i residencial en la dècada dels anys setanta ha acabat de configurar el poble que tenim en els nostres dies.
